Quan la comoditat ens adorm

Hola, hi ha una comoditat que és bona i necessària. La del descans després d’un dia intens, la del silenci que permet pensar amb calma, la de sentir que les coses funcionen amb una certa harmonia. Aquesta comoditat reconforta i dona equilibri.

Però n’existeix una altra de molt diferent. Una comoditat suau, gairebé invisible, que es va instal·lant a poc a poc en la manera de viure i de mirar el món. No incomoda, no crida, no reclama atenció. Simplement convida a deixar les coses tal com estan.

És una comoditat que adorm.

Quan aquesta sensació s’estén dins d’una societat, la vida continua amb aparença tranquil·la. Els dies passen sense grans sobresalts, les rutines es repeteixen amb una certa normalitat i els problemes semblen quedar sempre una mica més enllà de la nostra mirada immediata.

A poc a poc apareix una actitud discreta però significativa: la curiositat es relaxa, les preguntes es fan menys freqüents i l’interès per comprendre el que passa al nostre voltant es va diluint en una calma excessivament confortable.

La societat respira, però respira amb una certa somnolència.

Aquesta comoditat té un efecte subtil. Dona la sensació que el món és estable, que les coses estan més o menys sota control i que el futur seguirà un camí semblant al present. Aquesta impressió tranquil·litza, però també pot debilitar una qualitat humana essencial: l’atenció desperta.

La realitat, en canvi, sempre es mou.

Les societats canvien, les circumstàncies es transformen i el futur arriba sovint amb situacions que no estaven previstes. Quan una comunitat ha perdut l’hàbit de pensar i de preguntar, aquests canvis generen desconcert.

No perquè siguin extraordinaris, sinó perquè la comoditat havia anat esmorteint la curiositat.

La incertesa forma part del moviment natural de la vida. Acceptar-la manté el pensament viu. Ens obliga a observar millor, a escoltar amb més atenció i a explorar camins nous quan els camins coneguts deixen de ser suficients.

Una societat desperta no és aquella que ho té tot resolt. És aquella que conserva la vitalitat de preguntar-se què està passant i cap a on vol avançar.

Quan aquesta actitud existeix, fins i tot els moments d’incertesa es converteixen en espais de descoberta. Les idees circulen amb més llibertat, les persones escolten amb més curiositat i la vida col·lectiva adquireix una energia creativa.

En canvi, quan la comoditat confortable es converteix en hàbit, el pensament es torna més lent i la mirada es fa més estreta. Tot sembla funcionar, però la societat es va adormint sense adonar-se’n.

Les comunitats humanes rarament s’ensorren de cop. S’adormen abans. Ho fan quan la comoditat substitueix la curiositat i quan la necessitat de comprendre el món deixa de ser una inquietud compartida.

Per això convé preservar una actitud senzilla i valuosa: mantenir la ment desperta, fins i tot en els temps tranquils. La curiositat és una forma de vitalitat cívica. Manté viva la capacitat d’entendre la realitat i d’imaginar futurs més amplis.

I és aquesta vitalitat la que impedeix que la comoditat, tan agradable en aparença, acabi convertint-se en un llarg i silenciós adormiment col·lectiu.

Bon cap de setmana.

FRASES

•⁠  ⁠“La comoditat és el gran enemic del progrés.” — P. T. Barnum

•⁠  ⁠“L’educació comença quan ens adonem que el món és més complex del que semblava.” — Hannah Arendt

•⁠  ⁠“El veritable perill no és el caos, sinó l’ordre sense reflexió.” — Herbert Marcuse

•⁠  ⁠“La curiositat és més important que el coneixement.” — Albert Einstein

•⁠  ⁠“La rutina és la manera més lenta de morir.” — Miguel de Unamuno

•⁠  ⁠“Quan els homes deixen de fer preguntes, la llibertat comença a debilitar-se.” — John Stuart Mill

•⁠  ⁠Les societats no s’adormen de cop. S’adormen quan la comoditat substitueix la curiositat.— A. F. Aparici · L’Avi pensador