Per A.F. Aparici. Barcelona, a 23 de maig de 2026. Temps de lectura: 3 minuts.

La calor

Aquest maig, a moltes cases, ja s’han tornat a abaixar persianes a mitja tarda. La gent busca ombra abans d’hora. A les terrasses els gots s’escalfen de seguida i els carrers tenen aquella llum blanca i cansada que abans arribava al juliol. Fa quatre dies encara parlàvem de primavera i ara ja hi ha nits que costen de dormir.

La calor canvia les persones. Ho ha fet sempre. Els pagesos ho sabien, els obrers també. Quan el cos sua massa, el pensament es torna més curt. Costa escoltar. Costa esperar. Costa aguantar segons quines coses que un altre dia passarien sense importància. Hi ha una irritació petita que es va acumulant dins la gent com la pols damunt dels mobles. Un clàxon sona més fort. Una paraula molesta més del compte. Una discussió qualsevol puja de to sense saber gairebé per què.

Ara la diferència és que aquesta calor arriba abans i marxa més tard. I això ja no és només una sensació. Els governs, les universitats i els grans organismes internacionals fa anys que treballen amb escenaris de temperatures extremes, manca d’aigua, ciutats difícils de suportar i societats més tenses. El canvi climàtic no és únicament un problema de paisatge o d’estadístiques. És una transformació silenciosa de la vida quotidiana. De la manera de treballar, de descansar, de conviure i fins i tot d’estimar-nos.

Hi ha una frase antiga que diu que cal calor per forjar qualsevol cosa valuosa. És veritat. El ferro necessita foc. Les persones també. Els grans projectes humans sempre han nascut d’una mena de combustió interior, d’un cor encès que empeny a tirar endavant malgrat la por o el cansament. La passió és un foc noble quan il·lumina. El problema arriba quan el foc només crema.

I aquests últims anys el món sembla viure permanentment escalfat. El clima, la política, les xarxes, les converses. Tot s’encén molt ràpid. Tot sembla a punt d’esclatar per qualsevol motiu insignificant. La calor exterior acaba entrant a dins de les persones sense demanar permís.

Aquest estiu caldrà beure aigua, buscar ombres i cuidar la gent gran. Però també caldrà conservar una mica de calma. Perquè hi ha temperatures que no es mesuren amb termòmetres.

I n’hi ha algunes que poden acabar desfent una societat sencera.

Bon cap de setmana. 

FRASES

•  “On fa molta calor, les passions també cremen més de pressa.” — Albert Camus 

•  “La naturalesa no fa res inútilment.” — Aristòtil 

•  “La Terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills.” — Antoine de Saint-Exupéry 

•  “La calor del cor humà és més forta que qualsevol hivern.” — Fiódor Dostoievski 

•  “El progrés tècnic és inútil si no aprenem a viure millor.” — Miguel Delibes 

•  “La serenor és la forma més elegant de la força.” — Josep Pla

• “No tota calor destrueix. Però tota societat que viu permanentment escalfada acaba oblidant la calma que necessita per continuar sent humana.” — A. F. Aparici