Per A.F. Aparici. Barcelona, a 27 de juny de 2026. Temps de lectura: 3 minuts.
Per A.F. Aparici. Barcelona, a 27 de juny de 2026. Temps de lectura: 3 minuts.
Hola, hi ha aprenentatges que només arriben amb els anys. No són els que es troben als llibres ni els que ens expliquen a l'escola. Són els que apareixen després d'haver observat moltes persones, d'haver encertat algunes vegades i d'haver-se equivocat moltes més. Aprendre a viure és anar entenent, a poc a poc, la naturalesa humana.
Quan era jove tendia a pensar que les persones actuaven després de valorar les conseqüències dels seus actes. Amb el temps he descobert que això només és una part de la realitat. Moltes decisions neixen molt abans que la raó les justifiqui. Neixen en un lloc més profund, menys visible, on habiten els impulsos, les emocions, les pors, els desitjos i aquella força misteriosa que anomenem instint.
L'instint no s'estudia ni s'aprèn. Ens acompanya des del naixement. És una herència silenciosa que la natura ens ha deixat perquè puguem sobreviure. De vegades ens protegeix; d'altres ens enganya. Ens fa reaccionar abans que el pensament tingui temps d'intervenir. Després la raó acostuma a construir un relat per explicar allò que, en realitat, ja havíem decidit sense saber-ho.
Aquesta descoberta m'ha ajudat a mirar les persones amb més serenor. Sovint ens sorprèn el comportament d'algú i ens preguntem com és possible que hagi actuat d'aquella manera. Voldríem trobar-hi una explicació lògica i coherent, però no sempre existeix. Una part important de la nostra conducta no respon a la lògica, sinó a una força antiga que continua vivint dins nostre.
Comprendre aquesta realitat no significa justificar qualsevol actuació. Les persones som responsables dels nostres actes i hem d'intentar governar-los amb prudència. Però entendre la força de l'instint ens fa més humils. Ens ajuda a perdonar abans de condemnar, a escoltar abans de jutjar i a recordar que tots portem dins nostre contradiccions que no sempre sabem dominar.
L'experiència, en canvi, sí que es construeix. Cada alegria i cada decepció hi deixen una petita empremta. Amb els anys aprenem a reconèixer els nostres propis impulsos, a donar-los espai sense deixar que decideixin sempre per nosaltres. Aquesta és una de les formes més profundes de madurar: permetre que l'experiència dialogui amb l'instint sense pretendre anul·lar-lo.
No crec que la saviesa consisteixi a eliminar les inclinacions naturals. Això seria impossible. L'obstacle més gran és pensar que som completament lliures d'elles. La llibertat no neix de no tenir impulsos, sinó d'aprendre a conviure-hi amb lucidesa. Només quan reconeixem el pes de les nostres inclinacions podem començar, lentament, a orientar-les.
La vida és un aprenentatge permanent. Caminem sense disposar mai de totes les respostes. Ens equivoquem, rectifiquem i tornem a començar. Tots avancem fent petits salts dins una foscor que només es va il·luminant després d'haver-la travessat.
Aquesta incertesa no hauria d'espantar-nos. Forma part de la condició humana. Ningú no arriba a conèixer del tot els altres, ni tampoc a conèixer-se completament ell mateix. Però cada vegada que aconseguim mirar una persona amb una mica més de comprensió, o quan som capaços de reconèixer els nostres propis límits sense avergonyir-nos-en, fem un petit pas en l'aprenentatge de viure.
Al capdavall, la maduresa consisteix a mantenir un equilibri entre allò que la natura ens impulsa a fer i allò que l'experiència ens ha ensenyat que convé fer. Entre l'instint que ens mou i la consciència que ens orienta es va modelant, lentament, la persona que acabem essent.
Bon cap de setmana.
«Coneix-te a tu mateix.»— Sòcrates
El cor té raons que la raó no entén.»— Blaise Pascal
«L'experiència és simplement el nom que donem als nostres errors.» — Oscar Wilde
«Fia't de tu mateix: tot cor vibra amb aquesta corda de ferro.»— Ralph Waldo Emerson
«Qui mira cap enfora somia; qui mira cap endins desperta.»— Carl Gustav Jung
«No hi ha vent favorable per a qui no sap on va.»— Sèneca
No sempre podem escollir el primer impuls que ens mou, però sempre podem aprendre a donar-li una direcció.— A.F. Aparici